Aquesta setmana la casa reial està que no para, amb tanta feina. Primer, amb tot el tema de Hugo Chávez i ara la filla gran els va amb el cuento que se separa. Ai, ai, ai... quina faenada.... Però, hi comencen a estar acostumats; primer, la saga borbònica va trencar amb el tradicionalisme, quan la "casa reial" va anunciar el casament del "heredero" amb una plebea. Aquest acte va sorprendre als sectors més conservadors de la societat i va alegrar als progressistes; i, als indiferents (per no dir antimonàrquics) no els va fer "ni fu, ni fa". Ara, a poques hores de la notícia, els medis ens comuniquen que " Marichalar i la Infanta Elena es separen". Amb aquesta situació no sap una que dir, però jo els felicito per la decisió presa. Ja era hora que la corona espanyola es modernitzés. No sempre ha de donar la nota Estefania de Mònaco.
Però, per l’altra banda, el significat que la monarquia ha donat a la paraula rei, els “Duques de Lugo” per haver estat assignats “por la gracia de diós” i tal i com ho considera “la ley divina”, haurien de complir amb el que predica el sagrament del matrimoni: "La alianza matrimonial, por la que el varón y la mujer constituyen entre sí un consorcio de toda la vida, ordenado por su misma índole natural al bien de los cónyuges y a la generación y educación de la prole, fue elevada por Cristo Nuestro Señor a la dignidad de sacramento entre bautizados" (CIC, can. 1055,1).
