No se si els vostres ulls han vist unes festes iguals que els meus però des del meu parer les he vist ambun altre brillo. Les cares de la gent eren les mateixes però l'alegria s'ha manifestat de forma diferent.
Crec que la gent ha participa en tot; los bous i els berenars a la plaça han sigut los protagonistes de les festes, sense deixar de banda lo bou capllaçat, los correfocs i los menjars populars (paella i estofat, que van agradar al meu paladar).
Una tradició que pareixia que aniria perdent pes dins les festes és lo típic ball de mitja nit. Però que, gràcies a l'interés dels "quintos" i els pupurris de balls després de la mitja part han tornat a donar vida al ball d'envelat i han fet que la participació del jovent hagi sigut significant; tant important per a que "lo ball" tanqués portes totes les nits de les 5 per avant. Una atra cosa que li ha donat vida han sigut les "sorpresetes" que ha fet l'alcaldia als balladors; una nit coca i l'atra pa amb pernil. Són tot punts que mai s'havien tingut en compte però que són importants per a que la tradició continue endavant.
Vull pensar que poc a poc les coses s'aniran ficant al seu puesto i que d'any en any la participació augmente, de manera que recuperem aquelles festes que feien portar aquell desaspero a les dones en tindre tota la casa arreglada i los pastisses a la despensa, la il·lusió dels homens en tindre la setmana de festes esperada tot l'any per descansar del sol i del camp, la revolució que portaven los xiquets en fer-se los ·tablados" i les camisetes de les penyes, les reunions dels veïns per decidir com engalanarien aquell any lo carrer i sentir los comentaris de"...xics que mos deuran portar a festes este any...?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada