No sé on anirem a parar, n’hi qui s’ha de responsabilitzar de la situació actual. Però si sé que el que fa un any et costava 30 cèntims ara te’n costa 40;i, si abans arribaves justet, justet a final de mes, ara la feina és nostra d’arribar al dia 20.
Després els polítics parlen del jovent que ens queixem massa, i els més “vells” diuen que estem “massa farts”; però, ells no es queixarien d’estar amb la situació precària que estem nosaltres? Feines mal pagades, categories professionals mes baixes del que ens pertoquen, els preus dels pisos de lloguer són de bojos, les hipoteques estan pels núvols, els preus per adquirir una vivenda estan desorbitats, ... Voleu més motius de queixa?! Encara me’n queden!
2 comentaris:
Hauriem de negar-nos tots els joves amb una certa titulació i un mínim d'un any d'experiència a acceptar contractes com aquest, una espècie de vaga de signar contractes i fer-ho durar com a 3 mesos o així.
Potser no resultaria en res però seria l'única manera de posar algo pressió sobre el mercat de treballi la situació irreal que vivim.
Bones Jordi;
Potser si que seria una solució però no la més adient.
Saps que passaria llavors? Que ens quedariem tal i com estem. I ells, encara treurien idees per als programes de les pròximes eleccions (perquè són capaços de tot per poder obtenir més vots, i si són de joves millor que millor)
Publica un comentari a l'entrada