Aquest matí, quan he obert la porta del carrer per sortir de casa he notat alguna cosa estranya al "brancal". Feia falta algo, clar! L'alfombra!
Vivim a la planta baixa d’un bloc de pisos de Camarles, amb accés directe al carrer.
Vivim a la planta baixa d’un bloc de pisos de Camarles, amb accés directe al carrer.
Tenim una
terrassa a la que li he ficat unes quantes plantes (m’agraden molt i crec que donen vida i alegria) i, evidentment, una alfombreta per quan arribes poder espolsar els peus i no entrar terra a l'interior de la casa. Doncs bé, aquest element tant útil i típic a les nostres cases a sigut robat!
És molt fort! No sé si riure o plorar, no pel fet d’haver-me-la robat sinó pel desgraciat/da que ho ha fet, perquè és de ser miserables anar robant alfombres per les cases; però, si als "xinos" costen cinc euros.....!
terrassa a la que li he ficat unes quantes plantes (m’agraden molt i crec que donen vida i alegria) i, evidentment, una alfombreta per quan arribes poder espolsar els peus i no entrar terra a l'interior de la casa. Doncs bé, aquest element tant útil i típic a les nostres cases a sigut robat!És molt fort! No sé si riure o plorar, no pel fet d’haver-me-la robat sinó pel desgraciat/da que ho ha fet, perquè és de ser miserables anar robant alfombres per les cases; però, si als "xinos" costen cinc euros.....!
4 comentaris:
La gent no té vergonya.
Prova de pegar una volta pel poble, potser la veus al davant d'alguna porta. Hauràs trobat la teua catifa i també el presumpte autor del robatori. ;-)
No crec que ningú se li ocorri robar una catifa a una casa d'un poble per deixar-la davant de la seua casa al mateix poble.
Camarles és un poble molt minut i tothom se coneix.
Al final haurem d'acabar posant videocàmares pels carrers....
Una catifa és una catifa, i poc a poc podran posar una paradeta de catifes de segona ma al mercadet dels dimarts.
Allí suposo que la trobaràs.
Ei Jordi, Camarles no és tant petita com tu dius. Ha crescut molt en els últims dos anys!
I, això de l'alfombra suposo que deu ser una xiquillada, però és el fet de llevar-te pel matí i veure que hi falta alguna cosa a casa teva!
A aquesta zona fa temps que falten flors i plantes als veïns; al principi em feia gràcia i recordava quan, de menuts, canviàvem els cossiets entre les cases de les veïnaes i l’endemà les veies sofocades pel carrer canviant cossiets. Això feia una mica de gràcia i elles els podien recuperar; però, que dia si dia no et llevis i vegis que t’han tornat a prendre les plantes, doncs gràcia poca, més prompte ràbia!
Publica un comentari a l'entrada