Un parell de setmanes atràs havia complit els 6 anys, i ja feia dies que veia a mamare com anava de bòlit! Que si vull les carabasses, prepara la confitura, ves al de Marin a buscar farina i anisets, encomana ous per bullir, que no troba matafaluga i saliandra per als pastissets, i vés al mercat de Tortosa a buscar un bon abadejo per dessalar i fer les croquetes! A! I, ganes o no ganes netejar la cuina econòmica i prepara llenya per coure les mones! 
Sembla com si fos l’any passat i ja han passat 20 anys! Recordo encara l’olor de les mones acabades de fer, el paner de mimbre ple fins dalt, unes mones en forma de llangardaix, o de serp!
A casa, feia cap molta gent; la tia Rosa Mari, Pepita la Cavera, la tia Dolores, i afegeix que afegeix llenya, i vinga fornades de mones a dins i a fora....
I, els dissabtes de Pasqua! Els recordo com si fossen ahir. Abans la gent treballava i només es feia festa diumenge i dilluns, i res d’esquiar! A la muntanya! A rostir carn i carxofes lo diumenge, i lo dilluns, paella! Doncs això, els dissabtes a molestar a maiaia Manolita, a la carnisseria. Venia gent d’arreu la comarca, fins i tot suïssos que estaven afincats pel Mas de Fullola, o pel de Sol o al Mas de Bermejo. I m’ha iaia talla que talla i trinxa que trinxa corders, i embolica que embolica llonganisses i baldanes d’arròs!
Quins records, quins moments! Com ha canviat tot, que diferent és! Per moments tanco els ulls i encara ho visc! Sento l’olor de les mones, de la paella o de les carxofes acabades de rostir; sentor els crits de mangermana, els cosins i de mi mateixa jugant per aquells bancals d’oliveres, del gronxador a la cisterna i d’allí a fer frígola fins arribar a la caseta dels guàrdies de Fullola. No tenir una màquina del temps i poder-ho viure un cop més.
Sembla com si fos l’any passat i ja han passat 20 anys! Recordo encara l’olor de les mones acabades de fer, el paner de mimbre ple fins dalt, unes mones en forma de llangardaix, o de serp!
A casa, feia cap molta gent; la tia Rosa Mari, Pepita la Cavera, la tia Dolores, i afegeix que afegeix llenya, i vinga fornades de mones a dins i a fora....
I, els dissabtes de Pasqua! Els recordo com si fossen ahir. Abans la gent treballava i només es feia festa diumenge i dilluns, i res d’esquiar! A la muntanya! A rostir carn i carxofes lo diumenge, i lo dilluns, paella! Doncs això, els dissabtes a molestar a maiaia Manolita, a la carnisseria. Venia gent d’arreu la comarca, fins i tot suïssos que estaven afincats pel Mas de Fullola, o pel de Sol o al Mas de Bermejo. I m’ha iaia talla que talla i trinxa que trinxa corders, i embolica que embolica llonganisses i baldanes d’arròs!
Quins records, quins moments! Com ha canviat tot, que diferent és! Per moments tanco els ulls i encara ho visc! Sento l’olor de les mones, de la paella o de les carxofes acabades de rostir; sentor els crits de mangermana, els cosins i de mi mateixa jugant per aquells bancals d’oliveres, del gronxador a la cisterna i d’allí a fer frígola fins arribar a la caseta dels guàrdies de Fullola. No tenir una màquina del temps i poder-ho viure un cop més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada