L'estat ja ha aprovat el pressupost per al 2008, i com no, les Terres de l'Ebre han sigut les més perjudicades; després de representar un 25% del total de població a la Provincia de Tarragona, i un 19% del PIB sobre el total. Les Terres de l'Ebre han rebut 874.000 euros per al trassat de l'autovia (N-340) dels 400 MEUR que realment val, a més dels 71 MEUR per descontaminar la zona de flix dels abocaments a l'Ebre (quantitat que s'hauria de fer càrrec l'empresa responsable de la contaminació del riu i les autoritats que ho han comportat). A part, dels 100.000 euros miseriosos que es rebrà per al desdoblament de la 340 pel pas de l'Aldea, que en aquests 100.00 euros no tindran ni per a les senyals d'obra.
Tot plegat i per variar, vergonyós. Com sempre, som el CUL tant de CATALUNYA com per ESPANYA. Primer, amb l'aigua, i ara amb la retallada del pressupost estatal per a la inversió en infraestructura.
És al·lucinant (així és com ho califico) el que ens estan fent; ara per ara, les Terres de l'Ebre són una força econòmica de rellevància i un motor industrial, tant dins del camp de Tarragona com de Catalunya. Estem experimentant un creixement industrial que ens han obligat a acceptar, tant si ens agrada com si no, amb l'expropiació (obligada) de finques aldeanes, tortosines, camarlenques, ... per a la construcció de la "nyorra" del Polígon Catalunya Sud (entre el terme de l'Aldea i Camp-redó). I ara que està creixent, requereix unes infraestructures adequeades per garantir el seu desenvolupament a llarg termini i aprofitar els diners que han llançat, com ens responen? Amb una retallada brutal del pressupost. Rídicul, ambsurd, vergonyós, i molts més adjectius que em passen pel cap.
Sembla ser que tenim cara de pallasos o de xiste, perquè mai se'ns considera, mai en sortim beneficiats i mai se'ns escolta. Només mos volen quan s'aproximen les eleccions, llavors si ... les Terres de l'Ebre són encantadores i la gent fabulosa! Si, i una "caca de la vaca" (si s'em permet l'expressió)!
No sé, a mi tots aquests polítics (començant per la diputació i acabant per l'estat català) em representen que són com xiquets de parbulari que juguen al que voldrien ser de grans.
Gent! Ens tenim que tornar a movilitzar per a que ens escoltin?
