“Los hortets”, qui no els va conèixer? Tota aquella explanada d’horts a mà de baix de la via plena de crios revolucionats perseguint-se pel mig dels solcs d’algun hort, i algun vell cridant indignat perquè li estaven xafant les cols que havia plantat ahir la tarda.
Recordo que cap allà a les dos i mitja, després de dinar mos anàvem passant a buscar per casa per marxar tots junts cap al col·legi. Primer passava Pili “de Matamoros” a buscar a Ariadna, la neta de “Pere de Mas”, en elles igual s’afegia Ivon si havia dinat a casa de s’ha iaia i després ja passaven per casa nostra, i com sempre m’agermana plorava perquè no volia que jo la pentinés. I d’ allí ja marxàvem totes empolainades cap a estudi. Pujàvem pel carrer de la Sr. Teresina “La Vaca” pel recte de Josefina “La Tena” i allí lo carrer de l’estació asta “los hortets”. Als “Hortets” mos entreteníem cassant-mos o fent lo típic “pomet de flors” per a la “senyo”, .... quins temps.... ; asta que corríem perquè mos encantàvem i fèiem tard!
D’ allí corre que corre per aquell caminet estret i fangós asta passar lo pont que donava al carrer dels col·legis (lo parvulari i lo col·legi gran).
Ara, qui ho diria! A les tres casi en punt només veus cotxes plens de crios amb mares atabalades que los porten a estudi. És d’entendre, los temps ja no són com abans! I, no està lo forn com per a ficar més llenya...
Però, no em contradireu en quan a l’alegria i lo sorollam que sempre hi havia per estos carrers del Poble. I les remolines de crios en bicicletes, quan sortien d’estudi; cada una en dos o tres crios dalt i carregats de gínjols que havien anat a córrer al del “Boti” o al de “Carmeta la del Tremendo”.
I ara, los únics crios que veus són los que van lo pare o la mare i estan jugant als columpios d’Alicin o aquells que ja són més grandets i només “van a fer mal”.
Que se n’ha fet de tot allò? Asta quin punt arribarem?
Recordo que cap allà a les dos i mitja, després de dinar mos anàvem passant a buscar per casa per marxar tots junts cap al col·legi. Primer passava Pili “de Matamoros” a buscar a Ariadna, la neta de “Pere de Mas”, en elles igual s’afegia Ivon si havia dinat a casa de s’ha iaia i després ja passaven per casa nostra, i com sempre m’agermana plorava perquè no volia que jo la pentinés. I d’ allí ja marxàvem totes empolainades cap a estudi. Pujàvem pel carrer de la Sr. Teresina “La Vaca” pel recte de Josefina “La Tena” i allí lo carrer de l’estació asta “los hortets”. Als “Hortets” mos entreteníem cassant-mos o fent lo típic “pomet de flors” per a la “senyo”, .... quins temps.... ; asta que corríem perquè mos encantàvem i fèiem tard!
D’ allí corre que corre per aquell caminet estret i fangós asta passar lo pont que donava al carrer dels col·legis (lo parvulari i lo col·legi gran).
Ara, qui ho diria! A les tres casi en punt només veus cotxes plens de crios amb mares atabalades que los porten a estudi. És d’entendre, los temps ja no són com abans! I, no està lo forn com per a ficar més llenya...
Però, no em contradireu en quan a l’alegria i lo sorollam que sempre hi havia per estos carrers del Poble. I les remolines de crios en bicicletes, quan sortien d’estudi; cada una en dos o tres crios dalt i carregats de gínjols que havien anat a córrer al del “Boti” o al de “Carmeta la del Tremendo”.
I ara, los únics crios que veus són los que van lo pare o la mare i estan jugant als columpios d’Alicin o aquells que ja són més grandets i només “van a fer mal”.
Que se n’ha fet de tot allò? Asta quin punt arribarem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada