27/2/08

M'HAN ROBAT!!

Aquest matí, quan he obert la porta del carrer per sortir de casa he notat alguna cosa estranya al "brancal". Feia falta algo, clar! L'alfombra!

Vivim a la planta baixa d’un bloc de pisos de Camarles, amb accés directe al carrer.
Tenim una terrassa a la que li he ficat unes quantes plantes (m’agraden molt i crec que donen vida i alegria) i, evidentment, una alfombreta per quan arribes poder espolsar els peus i no entrar terra a l'interior de la casa. Doncs bé, aquest element tant útil i típic a les nostres cases a sigut robat!

És molt fort! No sé si riure o plorar, no pel fet d’haver-me-la robat sinó pel desgraciat/da que ho ha fet, perquè és de ser miserables anar robant alfombres per les cases; però, si als "xinos" costen cinc euros.....!

13/2/08

A menys d'un mes i sense novetats

Falta menys d’un més per a les eleccions nacionals i no hi ha cap novetat entre els partits líders.
No hi ha cap postura creïble, possible de realitzar...

Un partit promet donar 400 euros a cada u que faci la declaració de la renta; però, a veure, un postulat socialista és aquell que intenta equiparar la riquesa del poble per igual, sense diferències, no? I, l’altre partit va dient barbaritats com la lluita pel transvasament de l'Ebre (quins somnis més idíl·lics...), el contracte d'integració que ha proposat per als immigrans, o l'intent d’instaurar el castellà com a llengua oficial per l'aprenentatge dels escolars (però, nomès si ho sol·liciten els pares, nomès faltaria...). Tot plegat ho veig molt malament!

I la resta de partits, vaja, no sé si n’hi ha perquè als mitjans de comunicació només sento i llegeixo sobre els partits més mediatics, no sé ni que proposen, ni qui es presenten, ... Hi ha una maximització de la rellevància d'uns partits i dels altres hi ha una minimització, si ho nomenem així.

Al final, la política estatal semblarà "Salsa Rosa", que si jo he dit això i tu has dit allò, o que si jo em caso amb tal, o si tu vas prometre això i no ho has complint i ara ho compliré jo... Tot plegat una bajanada. Potser és que porten la intenció d'imitar al país veí (França) i la seva "política de faldes".

Trist! Persones que se suposa que han de vetllar i millorar el nostre benestar i nomès diuen ximpleries i es barallen com criatures.

25/1/08

Reflexions I

Sembla ser que tot s’ensorra: empreses que tanquen portes, d’altres que presenten suspensió de pagaments, deslocalitzacions de multinacionals i centenars de treballadors a l’atur, seguides jornades negres als parquets del món, pujades d’interessos, tensions polítiques, crisi econòmica americana, caiguda en picat del sector de la construcció…. I així un gran llarg i extens etcètera.

Moments així m’angoixen, em preocupen i m’espanten. Em fan preguntar on podem fer cap, on ens portarà aquesta situació? Serà que els mitjans ho exageren? O, realment s’aproxima una situació de recessió econòmica que portarà anys durs i negres a les famílies del món?

Només pensar que n’hi ha molts que tenen molt, n’hi ha que en tenen i en volen més, n’hi ha que no en tenen i volen semblar que si en tenen i n’hi ha que no tenen res de res… Senzill seria repartir-ho entre tots, amb el que hi ha al món és suficient per tots… Tots tindríem una família saludable, un cotxe utilitari, una casa normal, una feina i els aliments necessaris per sobreviure i poder ser feliços. N’hi ha que amb poc es conformen, però són escassos. Per què nosaltres no ens podem conformar amb el just i necessari? Per què en volem més?

Injusta és la vida i injust és l’ésser humà! Uns per poc i d’altres per massa…; i la diferència, és la destrucció. Fa por pensar-ho i espanta només imaginar-ho…; però, es pensa i medita la situació que s’està vivint i com pot arribar a desencadenar? La vida és per viure-la, disfrutar-la no per destruir-la.

Els diners, el poder, l’afany, l’egoisme són els culpables. Així és com comença la batalla, i així és com porta el pobre a la Guerra, i així és com s’acaba la felicitat de l’innocent.

16/1/08

EL PP JA TÉ EL SEGON CORDER

El PP ja té ocupat el segon lloc de la candidatura per a les pròximes eleccions, els el presento: amb tots vostès Manuel Pizarro com a número dos del PP, expresident de la companyia FECSA ENDESA.

Sembla ser un cop molt baix i un acudit pels catalans. Després de l’experiència que han viscut els catalans els últims sis mesos a la ciutat comtal amb els problemes constants amb apagades de llum i incendis a les línies d’alta tensió, i l’aposta de Pizarro en crear la OPA amb una empresa alemana a més d’una espanyola, Iberdrola.

Què els sembla la nova aposta del PP? Una directiu que defensa totalment el capitalisme?

I, que farà Gallardon? Com es deu sentir? Enganyat? O traït?

I, l’Espe? Aguirre que farà, continuarà despullant a Gallardon a Tele-Espe, i Federico Gimenez Losantos ho farà des de la Cope?

I Aznar continuarà sortint a la televisió amb les seves “aznarades”?

Sembla ser una tele-novela, a més d’un partit polític que lluita per obtenir la presidència de l’Estat Espanyol.

10/1/08

Correus no té perdó

Ahir al matí em vaig dirigir a l’oficina de correus del poble per enviar un burofax. La sorpresa va ser meva quan Pepita em va dir que no me’l podia fer perquè l’oficina era una oficina auxiliar i no disposava de servei informàtic que presentes aquesta mena de serveis; vaig tenir que anar a Tortosa per fer-lo!

Sembla vergonyós que correus permeti un fet així. Camarles és una població que ronda els 4000 habitants, disposa d’un polígon industrial amb moviment d’empreses, personal, etc. És un poble que per la seva activitat i nombre de població li hauria de pertocar una oficina de correu que oferís tots els serveis al consumidor. És massa, Pepita està deixada a la mà de Déu! Amb poc personal, i cada mes diferent. I els consumidors, depèn de quin servei, ens tenim que desplaçar a una població més gran per poder-lo complir.

Però, és normal que estiguem com estem; Correus és una empresa pública que té monopolitzat aquest sector, i és evident que ningú li digui res. Correus fa i desfà sense tenir que donar explicació a cap superior. És injust que una empresa privada jugui amb un servei tant imprescindible com és el correus.