Sembla ser que tot s’ensorra: empreses que tanquen portes, d’altres que presenten suspensió de pagaments, deslocalitzacions de multinacionals i centenars de treballadors a l’atur, seguides jornades negres als parquets del món, pujades d’interessos, tensions polítiques, crisi econòmica americana, caiguda en picat del sector de la construcció…. I així un gran llarg i extens etcètera.
Moments així m’angoixen, em preocupen i m’espanten. Em fan preguntar on podem fer cap, on ens portarà aquesta situació? Serà que els mitjans ho exageren? O, realment s’aproxima una situació de recessió econòmica que portarà anys durs i negres a les famílies del món?
Només pensar que n’hi ha molts que tenen molt, n’hi ha que en tenen i en volen més, n’hi ha que no en tenen i volen semblar que si en tenen i n’hi ha que no tenen res de res… Senzill seria repartir-ho entre tots, amb el que hi ha al món és suficient per tots… Tots tindríem una família saludable, un cotxe utilitari, una casa normal, una feina i els aliments necessaris per sobreviure i poder ser feliços. N’hi ha que amb poc es conformen, però són escassos. Per què nosaltres no ens podem conformar amb el just i necessari? Per què en volem més?
Injusta és la vida i injust és l’ésser humà! Uns per poc i d’altres per massa…; i la diferència, és la destrucció. Fa por pensar-ho i espanta només imaginar-ho…; però, es pensa i medita la situació que s’està vivint i com pot arribar a desencadenar? La vida és per viure-la, disfrutar-la no per destruir-la.
Els diners, el poder, l’afany, l’egoisme són els culpables. Així és com comença la batalla, i així és com porta el pobre a la Guerra, i així és com s’acaba la felicitat de l’innocent.
Moments així m’angoixen, em preocupen i m’espanten. Em fan preguntar on podem fer cap, on ens portarà aquesta situació? Serà que els mitjans ho exageren? O, realment s’aproxima una situació de recessió econòmica que portarà anys durs i negres a les famílies del món?
Només pensar que n’hi ha molts que tenen molt, n’hi ha que en tenen i en volen més, n’hi ha que no en tenen i volen semblar que si en tenen i n’hi ha que no tenen res de res… Senzill seria repartir-ho entre tots, amb el que hi ha al món és suficient per tots… Tots tindríem una família saludable, un cotxe utilitari, una casa normal, una feina i els aliments necessaris per sobreviure i poder ser feliços. N’hi ha que amb poc es conformen, però són escassos. Per què nosaltres no ens podem conformar amb el just i necessari? Per què en volem més?
Injusta és la vida i injust és l’ésser humà! Uns per poc i d’altres per massa…; i la diferència, és la destrucció. Fa por pensar-ho i espanta només imaginar-ho…; però, es pensa i medita la situació que s’està vivint i com pot arribar a desencadenar? La vida és per viure-la, disfrutar-la no per destruir-la.
Els diners, el poder, l’afany, l’egoisme són els culpables. Així és com comença la batalla, i així és com porta el pobre a la Guerra, i així és com s’acaba la felicitat de l’innocent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada