Refugi

Pega fort a la finestra,
el sento,

estic sola
acovardida, tremolo.
Busco refugi.

L’he trobat!
Una escalfo em tranquil•litza,
m’amago.
Estic segura, tranquil•la
aquí estàs, al meu costat.

Joan Rovira i Arangu

Fa ven poc que he descobert un grup de música que m’ha robat el cor; i, ara, encara més al saber que un dels components és un vell amic i company de fatigues estudiantils. Vos explico com va anar això.

Temps enrrera buscant per Internet vaig trobar un grup de música que, sonava com feia molt de temps que no en sentia sonar a cap. Doncs bé, ahir la tarda, per casualitat, me’n vaig assabentar que qui feia sonar aquesta música es deia ARANGU; i, major sorpresa va ser quan vaig saber que en Joan Rovira, amic i company d’aventures de la infantes i d’estudis i a qui aprecio molt, en formava part.

Recordo que Joan i jo de jans ja compartíem afició per la literatura; i d’adolescents, fins i tot, vam arribar a escriure alguna poesia conjuntament. Però, a diferència de mi, ell sempre havia sigut un apassionat de la música i ja de ben petit somiava en ser músic, un bon músic- que per a mi ja ho és-.
Ell sempre va ser un lluitador nat. A aconseguit realitzar estudis superiors de música, ser un bon cantant, tocar diferents instruments de música, des de la guitarra passant pel piano i acabant amb el saxo. Els primers passos com ha músic ja els va fer amb tan sols 9 anys d’edat, debutant al programa de les tardes de TV3 amb la M. Pau Uguet (encara recordo l’expectació televisiva que vaig viure al menjador de l’escola aquella tarda, no ens crèiem veure al Joan assegut al costat de la M. Pau Uguet!), després compaginava els petits concerts que ens oferia a les revetlles amb un grup local, va seguir debutant amb una orquestra de renom, els JUNIORS, com a vocal i guitarra i algun instrument més que no conec i així va aconseguir introduir-se al món del ball d’envelat i de les orquestres comarcals. I ara, el veiem com a veu i guitarra d’un grup de música que està sent la revolució musical a la metròpolis de moda, Barcelona. Ai Joan, Joan ... qui t’ha vist i qui et veu.

Deixant a part les flors d’en Joan m’agradaria parlar-vos d’ARANGU. Bé, el poc que he esbrinat i el que han escoltat les meves orelles. Arangu és un grup que neix a Barcelona i que està format per 9 joves d’igual o major espenta que en Joan. Aquest grup de música ofereixen una mescla de sons meravellosa amb mestissatge de música i barreges d’estils. Per ser una aficionada a la música m’agradaria, igualment, donar el meu parer i m’atreveixo a dir que és un grup innovador que ofereix al públic diversitats de sons sorprenents que encanten la lletra que els acompanya i enganxen a qui ho escolta. Vos felicito pel treball realitzat, i des d’aquí, des d’aquest espai internauta vos animo a que seguiu lluitan per aquest treball i MAI vos doneu per vençuts. Enhorabona a tots i felicitats pel treball!

Una vegada més .... OBLIDATS!!!!

L'estat ja ha aprovat el pressupost per al 2008, i com no, les Terres de l'Ebre han sigut les més perjudicades; després de representar un 25% del total de població a la Provincia de Tarragona, i un 19% del PIB sobre el total. Les Terres de l'Ebre han rebut 874.000 euros per al trassat de l'autovia (N-340) dels 400 MEUR que realment val, a més dels 71 MEUR per descontaminar la zona de flix dels abocaments a l'Ebre (quantitat que s'hauria de fer càrrec l'empresa responsable de la contaminació del riu i les autoritats que ho han comportat). A part, dels 100.000 euros miseriosos que es rebrà per al desdoblament de la 340 pel pas de l'Aldea, que en aquests 100.00 euros no tindran ni per a les senyals d'obra.

Tot plegat i per variar, vergonyós. Com sempre, som el CUL tant de CATALUNYA com per ESPANYA. Primer, amb l'aigua, i ara amb la retallada del pressupost estatal per a la inversió en infraestructura.

És al·lucinant (així és com ho califico) el que ens estan fent; ara per ara, les Terres de l'Ebre són una força econòmica de rellevància i un motor industrial, tant dins del camp de Tarragona com de Catalunya. Estem experimentant un creixement industrial que ens han obligat a acceptar, tant si ens agrada com si no, amb l'expropiació (obligada) de finques aldeanes, tortosines, camarlenques, ... per a la construcció de la "nyorra" del Polígon Catalunya Sud (entre el terme de l'Aldea i Camp-redó). I ara que està creixent, requereix unes infraestructures adequeades per garantir el seu desenvolupament a llarg termini i aprofitar els diners que han llançat, com ens responen? Amb una retallada brutal del pressupost. Rídicul, ambsurd, vergonyós, i molts més adjectius que em passen pel cap.

Sembla ser que tenim cara de pallasos o de xiste, perquè mai se'ns considera, mai en sortim beneficiats i mai se'ns escolta. Només mos volen quan s'aproximen les eleccions, llavors si ... les Terres de l'Ebre són encantadores i la gent fabulosa! Si, i una "caca de la vaca" (si s'em permet l'expressió)!

No sé, a mi tots aquests polítics (començant per la diputació i acabant per l'estat català) em representen que són com xiquets de parbulari que juguen al que voldrien ser de grans.

Gent! Ens tenim que tornar a movilitzar per a que ens escoltin?

1a TROBADA DEL FÒRUM LOCAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Ahir la nit, 3 d'octubre, es va celebrar la primera trobada del fòrum local cap a la sostenibilitat. Va ser presentada per Masó Queralt (regidor de Mediambient), Anna Añó (moderadora del fòrum virtual regulat per l'empresa Euroquality) i el representant de Mediambient de la Diputació de Tarragona.

La primera trovada va comptar amb la presència d'una trentena de veïns. Aquesta va consistir amb la presentació de l'Agenda 21, el Fòrum cap a la sostenibilitat i l'estudi realitzat (a través d'enquestes) a una mostra de 476 persones de la població amb edats compreses entre els 14 i 80 anys sobre les necessitats i mancances que té el poble.
La finalitat de la 1a trobada va ser , una vegada localitzades les necessitats, crear grups de treball de diferent temàtica per tal de buscar solucions per satisfer aquestes necessitats i proposar noves idees per millorar el poble. Una vegada les solucions a taula es proposaran a l'Ajuntament, per a que pugui fiqui preferències i prioritats i les pugui millorar.

Durant la desenvoltura de la trobada van anar sorgint comentaris com la "famosa granja de monos", la planta de compostatge (un problema actualment greu i preocupant per a la població), els contenedors de basures i el reciclatge entre d'altres. Dins dels comentaris va haver acords i desacords, i fins i tot i des del meu parer burles. Durant el trajecte del fòrum no té perquè haver baralles (tal i com va dir un veí) sinó opinions, comentaris, solucions, propostes i entre tots coordinar-mos i organtizar-mos per tal que se'n pugui treure profit.

I, qui sap, si d'aquí surt alguna inciativa que uneixi el poble o un grup de ciutadans per portar a terme un projecte!

Entre tots ho em d'aconseguir, i intentar que l'oportunitat que ens brinda el consistori la puguem aprofitar; per primera vegada l'Ajuntament ens escolta, no ho desaprofitem!!!!!!

IMPORTÀNCIA A LA INSIGNIFICÀNCIA

No m'he pogut resistir a aportar la meva opinió sobre el que s'està parlant últimament. Encara que aquest escrit no sigui adequat per la temàtica del blog, m'agradaria aportar la meva opinió vers els fets passats el 14 de setembre a la Ciutat de Girona, amb la crema d'unes fotos dels monarques.

Em sembla vertaderament exagerada la forma amb que l'Estat ha fet front a aquesta manifestació i les mesures que a prés per erradicar el dret a la llibertat d'expresió. Si que hi ha moltes formes d'expresar-te, de manifestar-te... i encara n'hi ha més quan es tracta de mostrar alguna ideologia relacionada amb la corona espanyola; però, tot i ser la corona la que s'ha vist afectada no crec que sigui necessàri arribar a l'extrem de castigar als manifestants amb presó.

Sembla ser com si estiguessim al període de transissió de la dictadura franquista (parlo pel que he llegit i estudiat, no pel que he viscut!), quan s'enpresonaben a aquells polítics i ciutadans per expressar-se lliurement; ells en deien "castigo por atentar contra la figura del Generalísimo", i jo en dic repressió.

Per això, i des d'aquest blog, dono la meva sobre els fets ocorreguts i dic que hom és lliure d'expressar els seus pensaments/sentiments/creences; però, mai menysprear i insultar a l'oposició . L'actitud pacífica és la que preval i és amb la que s'aconsegueixen els objectius, en canvi amb la violència i el bandalisme l'únic que s'obté és CASTIG.

No vull acabar sense dir que tots els inculpats per la crema d'imatges reials són només lluitadors de la NOSTRA TERRA, LA NOSTRA IDENTITAT I LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA, independentment de la forma amb que hagin lluitat. I, no són mereixedors dels actes que se'ls castiga per haver defensat una identitat.